EL TREBALL EN EQUIP

Durant el meu treball al Centre Obert he treballat amb moltes persones diferents. He tingut que dirigir equips molt diversos, amb més esperiència, amb menys, amb moltes ganes, gent en pràctiques que venia a fer un tràmit... Sigui el que sigui, per portar una bona tasca educativa es molt important que l'equip vagi a la una i treballi unit. D'això s'en diu traball en equip, però que es el TREBALL EN EQUIP? El següent document el vaig crear per el meu equip educatiu com a orientació per aquesta tasca.

Què és un equip?

Un equip és un grup de persones que treballen de forma sinèrgica per aconseguir una meta comú. Genera una sinergia positiva per mitjà d’un esforç coordinat. Els esforços individuals donen com a resultat un nivell de resultats majors que la suma total de les individualitats. Un equip ha de tenir una meta o objectiu clar i realista.

Sinergia: aquesta paraula té varis significats. Si li donem l’enfocament referent al treball en equip, vol dir: acció de dos o més en el que el resultat és superior a la suma dels efectes individuals. Sinergia positiva.

Treball en equip: punts forts i punts febles

Avantatges: Com ja s’ha vist, una de les principals avantatges del treball en equip és l’afecte sinergia, la possibilitat d’obtenir resultats que van més enllà de les capacitats dels components de l’equip. Però per les persones i les organitzacions tenen altres avantatges, algunes de les quals indiquem a continuació:

Per a les persones:

-    Increment de l’aprenentatge individual al compartir coneixements, experiències, punts de vista, etc.
-    Satisfacció de necessitats socials.
-    Desenvolupament d’habilitats de comunicació, negociació i de persuasió.
-    Motivació per la possibilitat d’aportar idees i ser escoltat.

Per a les organitzacions:

-    Presa de decisions amb més informació
-    Desenvolupament de projectes complexes
-    Diagnòstic i solució de problemes
-    Creativitat
-    Major acceptació i implicació amb les decisions
-    Força laboral més flexible

Problemes: El treball en equip, si no està ben gestionat pot també provocar alguns problemes que s’indiquen a continuació.

-    Prevalença dels objectius personals sobre els de l’equip
-    Conflictes interpersonals i individualismes
-    Presa de decisions més arriscades
-     Menys esforç d’alguns components
-    Pressió cap el conformisme i la uniformitat
-    Incapacitat d’arribar a acords
-    Major consum de temps

Presa de decisions en equip:

Estratègiques........ funcionament de l’entitat
Tàctiques .......... organització d’una activitat
Operatives.......... resolució de conflictes
Urgents................ emergències, situació de perill,.. (preses pels líders, coordinadors,..)

Avantatges:

-     La informació i els coneixements són més complets.
-    Major diversitat de punts de vista.
-    Major acceptació d’una solució.
-    Major legitimitat.

Desavantatges:

-    Consumeixen temps.
-    Pressions per conformar-se.
-    Domini de poques persones.
-    Responsabilitat ambigua.

Factors que afecten en el comportament de grups:

A continuació hi ha un seguit de factors que poden afectar el comportament dels grups. Però s’ha de tenir en compte els següents factors lligats a les habilitats personals del components del grup:
-    Experiència i coneixements tècnics.
-    Capacitat de resoldre problemes i prendre decisions.
-    Habilitats interpersonals.
-    Coneixement interpersonal de les capacitats dels altres components.
-    ...

 Mida del grup: de 2 a 16. Ideal: 12 components. La mida afecta al lideratge, a la tolerància entre membres del grup, procés d’adaptació al grup, sentiment de pertinença al grup, in operativitat.

Lideratge: és important que dins un equip hi hagi un líder que exerceixi influencia positiva perquè puguin exercir aconseguir els objectius establerts. En el cas d’existir dos líders és important estar completament coordinats i cohesionats per a ser coherents i no donar consignes contradictòries.

Ambient extern: Tot el que està fora de control del grup, afecta directament el comportament dels membres del grup. Poden ser: tecnologia, condicions físiques, lideratge de la gerència, pràctiques d’administració i recompenses,.

Rols:

Líder____________ coordinador (autoritari o no) o autoritat atorgada per els altres.
Aspirant de líder____________ vol ser líder però no té les capacitats, boicoteja al líder, “sabelotodo”. 
Persones que busquen el rendiment_______________ es centren en la tasca a dur a terme (iniciador, coordinador, estimulador, interrogador, aporta idees, crític,..).
Persones que mantenen el grup____________secretari, cohesionador, mediador, arriben a acords, faciliten la comunicació.
Persones que passen desapercebudes____________amb un caràcter més tímid o poc carismàtics, son seguidores,.. no volen expressar la seva opinió però no vol dir que no la tinguin o que estiguin d’acord amb tot.
Persones dubtoses_______________ “perapunyetes”, amb pocs arguments, no faciliten els acords i només tenen en compte les seves emocions i interessos.
Quin rol tenim? Quin m’han adjudicat? Quin és el que crec que tinc? Quin rol esperen de mi?

Etapes d’un equip de treball

Fase de coneixement________ expectatives, ansietat, tensió, preguntes sense resposta, es busca refugi en el conductor del grup.
Fase de conflicte____________ comença el treball; discrepàncies,..
Fase normativa______________etapa d’organització, ens posem d’acord per arribar a l’acord.
Fase de treball______________ ja ens coneixem, ens distribuïm les tasques, tenim en compte a l’altre i dotem de qualitat el nostre treball.

El temps en el treball en equip

A l’hora d’abordar el treball en equip, és important tenir en compte que l’eficiència en els resultats dependrà de que no es consumeixi el temps en excés, i per això és important una bona gestió d’aquest (gestió del temps).
Una tècnica que dona bons resultats, consisteix en dividir el temps disponible o estimat per a realitzar la tasca en tres etapes, en les que s’abordin diverses fases del treball. És important que el coordinador o un altre membre de l’equip porti el control del temps invertit en cada una d’aquestes etapes.

En una primera etapa de posada en escena, es concretaran els objectius a aconseguir i s’escollirà el mètode de treball més adequat, establint les normes a seguir (torns de paraula, com es prendran les decisions,..), i assignant els rols necessaris (coordinador, secretari, portaveu,...). Aquesta etapa consumirà, com a màxim el 20% del temps disponible.
La segona etapa, de desenvolupament, és la més llarga, ja que consumirà com a mínim, el 70% del temps. Es posarà en pràctica el mètode seleccionat per realitzar la tasca i es faran respectar les normes establertes.
L’última etapa, de desenllaç, és aquella en la que es prendrà la decisió final, i consumirà, com a màxim, el 20% del temps.

Regles pel bon funcionament de l’equip

Per evitar l’aparició dels potencials problemes que abans s’han assenyalat, s’ha de donar importància a aspectes com l’elecció de les persones que formen l’equip de treball, buscant sinergies entre les seves característiques diferencials, establir clarament els objectius, i organitzar-se de la millor manera per aconseguir-ho. Però, a més a més, els components de l’equip han de respectar una sèrie de normes:

-    Respecte a les idees i punts de vista dels altres
-    L’equip no és monopoli de ningú
-    Compartir èxits i fracassos.
-    Compliment de les normes establertes (torns d’intervenció, formes de prendre decisions,..)
-    Realitzar crítiques constructives
-    Controlar les emocions
-    Negociar, convèncer o cedir, no intentar imposar les idees per la força.

Tècniques de discussió

Existeixen diverses tècniques per treball amb equips petits. Els equips discuteixen i prenen decisions que expressen els portaveus o un coordinador. Entre una gran bibliografia de tècniques es troben les següents:

-    Grup de discussió

L’objectiu d’aquesta tècnica és ampliar coneixements, desenvolupar habilitats d’anàlisis, d’escolta, de respecte, etc. Consisteix en que un grup petit discuteixi lliurament sobre un tema, normalment conduit per un coordinador. Normalment es tracta de buscar solucions a un problema, prendre una decisió, etc.
Una vegada establertes les normes i objectius, el coordinador formula el tema amb precisió. Comença la discussió lliure i informal entre els membres de l’equip. El coordinador pot utilitzar algun breu interval per recapitular els temes tractats, destacar els objectius aconseguits, o insistir en algun aspecte tractat superficialment. Al llarg del procés ha de preocupar-se per aconseguir que tots participin en la discussió i controlar el temps. Una vegada finalitzada la discussió, i després d’un breu resum  de les conclusions a les que s’han arribat (realitzat pel coordinador o per un secretari), es pren la decisió.

-    Mètode del cas

Es tracta d’estudiar de manera analítica i exhaustiu del cas tenint en compte tots els detalls per extreure conclusions rellevants. El seu objectiu és desenvolupar les habilitats d’anàlisis i solució de problemes des d’una perspectiva global, tenint en compte tota la informació disponible.
A l’hora d’abordar l’estudi i resolució de casos, és molt important, en una primera fase, identificar els fets rellevants del cas, que solen estar presents en la informació aportada. A continuació, s’identificaran els problemes generats per aquests fets. Els problemes no sempre són obvis, i per detectar-los s’han de tenir en compte totes les circumstàncies descrites en el cas. Una vegada identificats els problemes es podrà abordar la recerca de solucions, examinant la viabilitat de cada una d’elles.


-    Turmenta d’idees (pluja d’idees)

Aquesta tècnica, també denominada “brainstorming”, busca crear en el grup un clima informal, altament permissiu, sense crítiques ni tensions, estimulant el desenvolupament imaginatiu per tal de que es puguin produir idees innovadores.
A un clima de relaxació i harmonia, a través de tots i cadascun dels components, s’exposen solucions de tot tipus (encara que semblin a vegades irracionals), al problema o tema proposat. És una tècnica eminentment creativa.
L’equip ha de conèixer el tema anticipadament, per informar-se i pensar sobre ell. El coordinador precisa el tema i explica la tècnica. Ha d’insistir en que les persones diguin tot el que els hi ve al cap, encara que pensin que no és rellevant. Les aportacions “gracioses” poden desbloquejar el grup, generen un millor clima i poden suggerir propostes més “series”. Convé designar un secretari que pren nota de totes les aportacions.
En una primera fase de creació els membres de l’equip van aportant idees que se’ls hi acudeixin, expressades en frases curtes. Es permet l’associació d’idees, les aportacions més boges poden inspirar idees que, de no ser per elles, no s’haurien produït. És important la quantitat, quan major sigui el número d’idees, més possibilitats hi ha d’arribar a solucions millors. A més, a part de donar les seves pròpies idees, els components de l’equip poden suggerir que les idees dels altres siguin millorades o combinar varies idees en una.
A una segona fase d’anàlisi, s’estudia la viabilitat de les solucions, s’escullen les millors, es concreten i es determina quines persones les portaran a terme, amb quins mitjans, etc.

Per últim…

No tothom sap treballar en equip. No tothom defensa el treball en equip. Però quan ens endinsem a treballar en equip hem d’assumir la responsabilitat. No és una tasca fàcil, treballar colze a colze amb persones aporta moltes coses bones (com ja hem dit abans) però també en pot aportar de negatives. Per això s’han de contemplar les habilitats i possibilitats personals, interpersonals i les grupals. Respectar, col•laborar, cooperar, comprendre, treballar, crear, enginyar, pensar, comunicar, acceptar, proposar, debatre, construir, distribuir, compartir,.. són paraules pròpies del treball en equip.




Equipo educativo del Centro Abierto.

Reunid@s